Al veure aquestes dues conferències de Sir Ken Robinson, diria que les estructura amb una pauta on anomena els punts principals als quals ha de fer referència, però a partir d'aquí improvitza amb la resta. De manera que crea un monoleg fluit.
Un fet que m'ha agradat molt ha estat el fet d'anar explicant anècdotes entre mig de l'explicació i d'aquesta manera fer més amena la conferència i conectar d'una manera més directa amb el públic. També intercala algun acudit amb l'explicació de manera que el públic es senti més comode i que no se'ls fagi passada la xerrada.
Una altra qüestió que trobo que ha utilitzat molt bé ha estat el fet de plantejar-se coses molt interessants per crear una connexió encara més forta amb el seu públic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada