Hem iniciat la classe de seminari amb una lectura en alt que hem tocava realitzar a mi, he llegit el següent conte anomenat, "La tristesa i la fúria".
"En
un regne encantat on els homes mai poden arribar, o potser on els homes transiten
eternament sense adonar-se'n…
Hi
havia una vegada un estanc meravellós.
Era
un llac d'aigua cristal·lina i pura on nedaven peixos de tots els colors
existents i on totes les tonalitats del verd s'hi reflectien…
Fins
aquell estanc màgic i transparent,s'aproparen a banyar-se fent-se mútua
companyia, la tristesa i la fúria.
Les dues es van treure la roba i nues van
entrar a l'estanc.
La
fúria, nerviosa, com sempre està la fúria, es banyà de pressa i més de pressa
encara en sortí.
Però
la fúria és cega, així que, nua i amb presses, es posà, en sortir, la primera
roba que trobà.
I
succeí que no era la seva, sinó la de la tristesa…
Molt
calmada i molt serena, disposada com sempre a quedar-se on està, la tristesa
acabà el bany i sense cap pressa, més ben dit, sense constància del pas del
temps, sortí de l'estanc.
A
la vora es trobà que la seva roba ja no hi era.
Com
tots sabem, si hi ha quelcom que a la tristesa no li agrada és quedar
despullada, així que es posà l'única roba que hi havia vora l'estanc, la roba
de la fúria.
Expliquen
que des d'aleshores, moltes vegades es troba un amb la fúria, cega, cruel,
terrible i empipada, però si prenem temps per a mirar bé, trobem que aquesta fúria
que veiem és només una disfressa, i que darrera la fúria, en realitat, s'amaga
la tristesa."
Contes
per Reflexionar, Jorge Bucay
Al acabar amb la lectura hem fet la crítica constructiva que fem sempre.
A continuació hem estat parlant sobre el vídeo que havíem de veure per TV3 a la Carta, "Assignatura pendent". Primer de tot hem parlat sobre el títol, quines expectatives teníem i perquè creiem que havien triat aquest títol, aquest títol que atrau i arriba a tot el públic. Hem arribat a una conclusió conjunta al pensar que aquest títol provenia de la pregunta que es formulaven a una de les enquestes que sortia al vídeo, que deia el següent: surten ben preparats els estudiants de les escoles? la resposta majoritària era que no, i a la classe hem estat d'acord tots en aquesta resposta. Per tant el programa on es parla de l'escola, l'assignatura pendent és de la societat en general.
Per tindre una formació completa, és necessari ser autònoms, fer les coses per un mateix. saber prendre decisions.. i per això necessites el teu propi coneixement.
Memoritzar està bé, però hem de donar sentit a tot allò que memoritzem.
Durant la segona part de seminari, hem fet una activitat per saber fins a quin punt tenim associats alguns sons a la nostra vida i com ens identifiquem amb aquests.
Per realitzar aquesta activitat hem posat les claus de casa de totes, dins d'una bossa i hem parlat sobre el so que feia cada clau i hem intentat adivinar quines ens perteneixien.
Per finalitzar la classe hem fet un exercici amb la veu, tractava de dir tota la classe la mateixa frase cadascú amb l'objectiu que volgués.
La frase era, "avui és dilluns i encetem setmana".
L'exercici tractava d'apuntar una qualitat sonora, plàstica, un color o una imatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada