Educació Infantil: Descripció

Dimarts 11 d'octubre vam estar treballant a la classe de Comunicació Oral, Escrita i Digital et tema de la descripció. Vam estar veient els models de descripció, i vam treballar els següents:

-Cançons: Jenifer, Els Catarres

-Poesia Visual:

"La poesia visual no és dibuix, ni pintura, és un servei a la comunicació"

-Poesia: Gernika de Josep, Palau i Fabra

Era dia de mercat. Els infants jugaven a guerra. Les dones tiraven els ous, els llegums, l'aviram, les patates. El repertori era una mica limitat, perquè era temps de guerra. Era dia de mercat.

Dos quarts de cinc de la tarda. Els infants jugaven a guerra, quan de sobte, del cel, d'o vénen, diuen, els àngels i els ocells, queia un xàfec de foc, el cel era l'infern, l'ordre s'havia capgirat.

Tres hores com una eternitat i aquest joc s'extingia. els infants ja no jugaven a guerra: la guerra els havia exterminat. Ara tothom pensava igual, perquè tots els cadàvers pensen el mateix. I així començava la gran uniformitat.

Mil sis-cents cinquanta-quatre morts i vuit-cents vuitanta-nou ferits. Quina gesta, senyors, quina gesta! Que el món pregunti model, ja sap el que l'espera. No habitaven als Andes, els còndors? Per què escullen aquestes contrades? I l'arbre allí, al bell mig, també nafrat, però dempeus. I encara no ressuscitat.

Novel·la:

-El carrer estret, Josep Pla
-Els homes que no estimaven les dones, Stieg Larsson
-"La Tramuntana", dins El geni del país, Josep Pla

Assaig:

Era alt com un Sant Pau i els seus ulls eren vius i plens de bondat. La seva tarja de presentació era un somriure capaç d’arribar al cor més trencat. Portava els cabells llargs, negres, sempre tapats amb una gorra que li donava un aire molt especial, molt seu. En comptes de firmar autògrafs feia petons.

A l’espatlla sempre hi duia una guitarra, i al cor mil idees per compartir. Desitjava sobretot ser lliure per així ser més amic de la Terra, de les flors, dels estels i dels homes. Però, com poder ser lliure en aquest món tan ple d’interessos? Calia obrir noves vies i anar contracorrent per poder canviar les coses.

Ben aviat se n’adonà que dins del món dels adults hi havia una altre món, alegre, confiat, senzill. Era el món dels més menuts. I amb l’amor com a vehicle de les cançons, i els contes com a eines se n’anà a trobar els seus petits i grans amics. Infant entre els infants, home entre els homes, demostrava dia a dia amb la seva tasca que encara és possible l’esperança en el demà. La mainada l’estimava i amb ell viatjaven a aquell món on 2+2=5.

Lluís. M. Panyella