Aquest vídeo ens inicia amb la idea que els ordinadors van ser creats com a màquines de càlcul i que amb els anys van esdevenir màquines per a poder-nos comunicar.
El nord-americà Vannevar Bush va proposar un model per millorar la comunicació científica. Segons ell era necessari operar com ho feia la ment humana, és a dir, mitjançant l'associació d'idees.
Ted Nelson, un altre nord-americà, va elaborar un projecte anomenat "Xanadu". Va ser una xarxa com Internet, amb la diferència que va ser creada trenta anys abans. Aquest projecte no va arribar a fer-se realitat, però va donar lloc a l'aparició de termes com "hipertext" i "hipermèdia". En un sistema hipermèdia els elements es relacionen mitjançant enllaços.
Seguidament, un equip d'investigadors dirigit per Douglas Englebart, van fer una serie d'invents com el ratolí. Durant la dècada dels noranta van aparèixer els primers programes interactius sobre el CD-ROM, un suport capaç d'emmagatzemar una quantitat considerable de música i imatges.
Els interactius de més impacte van ser els videojocs, que en pocs anys es van convertir en un entreteniment de gran consum.
A través d'Internet pots fer la interacció amb altres persones. La clau de la interacció és la interfície, conjunt de grafismes i opcions que fan possible el diàleg entre la persona i l'ordinador. Una bona interfície convida a interactuar, no només a mirar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada